Entrevista a Diego Gómez. DE 'SAFORGUIA'.

Este dissabte Gandia acollirà, a la plaça del Prado, la XXII Trobada d'Escoles en Valencià de la Safor-Valldigna. Baix el lema 'Tu tens la clau', Escola Valenciana espera reunir més 10.000 assistents de tota la comarca, que participaran als 73 tallers previstos, a més dels actes lúdics.

Enguany es compleix el 25 aniversari d'Escola Valenciana-Federació d'Associacions per la Llengua, l'entitat cívica formada per 24 associacions comarcalsque va promoure estes festes per la llengua. Vint-i-cinc anys després, el 28% de l'alumnat d'escoles i instituts del territori valencià estudien en la llengua pròpia. Diego Gómez reconeix que el repte futur del valencià és reforçar-ne l'ús a les grans ciutats. El calendari de Trobades acabarà amb l'aplec del 5 de juny a l'Alfàs del Pi. 

¿Quin balanç fa de les Trobades, des que començaren el passat 27 i 28 de març a Alfarrassí i Vila-real? 

—El balanç de les Trobades del 25é aniversari és molt positiu. Prop de 170.000 persones han format part de la marea roja –per les samarretes dissenyades per Mariscal–, que han inundat les places i carrers de les 14 Trobades i Festes per la Llengua realitzades. Amb els que manquen per realitzar esperem arribar als 220.000 assistents. Podem fer una menció especial a la més petita, la d'Atzeneta del Maestrat, i a les més nombroses i multitudinàries: la de Manuel (la Ribera) i la de València al barri de Benimaclet.  Totes les Trobades tenen un tarannà especial, i això és el que enriqueix aquest moviment, la seua diversitat. Un moviment que porta ja 25 anys eixint al carrer per estimar la nostra llengua.

Enguany la Trobada de la Safor-Valldigna se celebrarà a la plaça del Prado de Gandia, amb motiu del V Centenari. ¿Quines són les xifres d’assistència previstes? 

—La capitalitat cultural de Gandia és inqüestionable i la seua importància en la normalització de la nostra llengua sempre ha estat fonamental. Les activitats de col·laboració d’Escola Valenciana mitjançant la Coordinadora Safor-Valldigna pel Valencià als darrers anys ha estat prou intensa: xerrades i jornades educatives, presentació de materials didàctics i audiovisuals per l’escola en valencià, voluntariat lingüístic, concerts de música en valencià... i també l’estreta relació amb la xarxa de ciutats del País Valencià de la Fundació Ramon Llull, on Gandia és peça vital. A la Trobada de dissabte esperem juntar a més de 10.000 persones al llarg de la jornada matinal. Una festa que, com diu el seu lema, vol reivindicar que el valencià és de llei, és la clau que obri tots els panys. 

Imagine que la comunitat educativa també haurà sentit la mort del pare escolapi Vicent Faus. També, a principis de maig, ens va deixar Empar Granell, fundadora d’Escola Valenciana. ¿Què destacaria de cadascun d'ells? 

—La Trobada de Gandia retrà un emotiu homenatge a dues persones claus en la revitalització de la nostra llengua. Per una banda el pare Vicent Faus, lluitador incansable per la normalització del valencià a tots els àmbits socials. Ell va ser qui va portar l’ensenyament en valencià a les Escoles Pies de Gandia, ell va reivindicar constantment el valencià com a llengua de l’església valenciana, la llengua vital del poble. Per altra banda, la Trobada recordarà a la nostra companya Empar Granell. Ella no podrà tornar a passejar per la platja de Miramar, però el seu somriure i el seu record omplirà sempre qualsevol acte en defensa del nostre tret d’identitat més important: la nostra llengua. 

¿Com està el valencià a la Safor? ¿I a Gandia ciutat? 

—Sembla evident que, com a la resta de les comarques centrals del País, l’esforç realitzat cap a la normalització i l’ensenyament no ha tingut continuïtat a la resta d’usos socials. Aquesta és la pota coixa i el dèficit actual de la nostra llengua, la qual no ha donat el pas per a convertir-se en llengua vehicular. El repte futur del valencià passa pel reforçament del seu ús a les ciutats i poblacions capitals del país. Així doncs, Gandia té una influència fonamental en la projecció valenciana del País Valencià. La Safor i la Valldigna són en aquest moments referents de política lingüística pel valencià. Pràcticament totes les localitats de la comarca tenen oferta d’escola en valencià –a Gandia també en centres concertats, exemple per a la resta del país–, hi ha oferta cultural en la nostra llengua, es facilita l’ús del valencià amb reforçament positius, els mitjans de comunicació tenen espais en valencià.... Tenim persones com els membres del Col·lectiu de Mestres de la Safor, lluitadors incansables en defensa d’una escola pública i valenciana, o Batiste Malonda, mestre del CEIP El Castell d’Almoines, company i amic.  

Veieu l'entrevista sencera ací: SAFORGUIA.