Dilluns, 06 de Febrer de 2012
Actualitat: Entrevistes Entrevistem Salvador Bolufer, poeta satíric i autor de les lletres d''El Cantar de la burrera'
| Entrevistem Salvador Bolufer, poeta satíric i autor de les lletres d''El Cantar de la burrera' |
| Dilluns, 06 de Juliol de 2009 22:00 |
|
“Si entenem que les coses serioses són aquelles que estan treballades amb rigor i professionalitat, pense que el disc traurà bona nota”.  Acaba de veure la llum el CD El cantar de la Burrera, de Salvador Bolufer, amb diversos temes de sàtira poètica compostos i interpretats per ell mateix, acompanyat a la guitarra per Cristina Martí. De l’arranjament, de l’autoria musical d’algunes peces, i de la direcció de la gravació s’ha encarregat el pianista i compositor de Sueca Enric Murillo.
Com va sorgir el projecte del CD que ara heu presentat? Enric Murillo va presenciar fa uns anys l'espectacle de la Burrera Comprimida, i va pensar que pagaria la pena posar en solfa i enregistrar les formes peculiars que teníem d'interpretar i posar en escena la poesia satírica. Vam esperar el moment propici per a mamprendre el treball, i als nou mesos del començament ha nascut la criatura. L'humor i la sàtira com a eix del disc... Hi haurà qui diga que no és un CD seriós. També hi ha qui diu que els xiquets vénen de París... o que Fabra és un "político ejemplar". Si entenem que les coses serioses són aquelles que estan treballades amb rigor i professionalitat, pense que el disc traurà bona nota. Una altra cosa és que el seu contingut agrade a molta o a poca gent (per ara no tenim queixa en eixe aspecte); a mi tampoc no m'agrada David Bisbal, i no per això pense que els seus treballs no són seriosos. Pel moment, la crítica està tractant-nos amb complaença, però si aconseguim que el CD arribe amb força al gran públic, no tinc cap dubte que apareixeran els reaccionaris "despotricant" i intentant repartir les seues misèries pertot arreu. M'importa qualsevol comentari o crítica objectiva. Les rabinades histèriques i les lliçons de patriotisme purità no m'interessen per a res. A este país li cal més burrera? Com va dir Cèsar Monzonís, la burrera és com el colesterol: N'hi ha de bona i de roïna. De burrera dolenta anem sobrats, però d'aquella que es deriva de la creativitat i del sentit de l'humor tenim un dèficit important. Com veus el panorama musical en valencià? Ple de figures emergents, com sempre ignorades (quan no silenciades) pels mandataris àvids d'adulació i els mitjans de comunicació que ells controlen. Gent com el gran Botifarra, Obrint Pas o La Gossa Sorda, són capaços d'omplir places i camps de futbol a pesar dels governants (això ja passava en temps de dictadura amb Raimon, Ovidi o Al Tall, entre altres), però hi ha valors joves que estan perdent-se pel camí davant la passivitat de qui té l'obligació de recolzar-los. L'actitud de Canal 9 en aquest i en altres sentits és una burla, si tenim en compte que és una televisió pública que paguem entre tots els valencians. Cristina Martí t'acompanya a la guitarra. Heu treballat molts anys junts? La nostra complicitat escènica va començar fa uns quatre anys, precisament en un homenatge a Ovidi on vam participar. Vull deixar constància que Cristina és per a mi molt més que la guitarrista que m'acompanya; és una persona estimable que s'ha guanyat l'afecte de tota la gent que componem el grup escènic de la Burrera Comprimida. També aclariré que, per a l'espectacle que ara portem entre mans basat en el contingut d'El cantar de la Burrera, s'ha incorporat al piano Enric Murillo, que, amb l'esmentada Cristina Martí, conformen la part musical dels nostres "cantars". Tot un luxe per a mi. Els poemes estan bastits sobre unes melodies conegudes, algunes d'elles tradicionals. Aquesta manera de treballar ens torna a recordar la música satírica i popular dels s. XVIII i XIX. La manera de treballar que hem adoptat pot recordar altres èpoques, però les melodies estan adaptades als temps actuals, i hem intentat que la música no siga només un adornament per a fer més guapeta la declamació. Hi ha peces on hem sincronitzat la música i la veu com si es tractara d'una cançó cantada. Hi ha també cinc temes amb música composta per Murillo expressament per a les lletres, i la resta, salvant una parella de clàssics, són arranjaments del mateix Enric que, almenys per a mi, ha quadrat al cèntim. |
RSS
