"El món escènic i cinematogràfic valencià no és excessiu"

Potser, no tothom a Tavernes sap que un dels nostres conciutadans treballa des de fa anys i panys lluny del nostre poble, concretament a Barcelona, en una de les professions més idealitzades i interessants que existeixen, la d’actor. Estem parlant de Domènec de Guzman –o Gus, per als amics– i InfoSafor ha aprofitat una breu estada al seu Tavernes natal per a fer-li unes preguntes.

Entrevista: Sico Fons. Foto: Gus és el Sr. Pla a TV3.

Gus, dis-nos com vas arribar a interessar-te per les Arts Escèniques?

  Quan estudiava psicologia, em vaig clavar en el grup teatral que hi havia i llavors em vaig adonar que allò m’agradava tant que em va obligar a replantejar-me la meua carrera. Després vaig entrar en una acadèmia d’actors que tenien Rafa Calatayud i Carles Alfaro –el qual muntaria més tard el MOMA–, i d’allí ja vaig passar a l’Institut de Teatre de Barcelona (on recorde que vaig pensar: “si ells em deixen entrar ací, no tindré més remei quedar-me, hòstia!”), i vaig fer la llicenciatura

Parla’ns de la teua vida, de la teua trajectòria artística.

  Vaig fer la llicenciatura en Art Dramátic per l'Institut del Teatre de Barcelona i UAB –Universitat Autònoma de Barcelona–, el 1992 vaig participar en la Cerimònia de Clausura dels J.J.OO. (Jocs Olímpics Barcelona 92) formant part d’El Tricicle, després vaig entrar en La Fura dels Baus, participant en la gira europea MTM Cia de 1994...
  La veritat és que provinc de l’escola clàssica de teatre, però intente ser eclèctic i sempre m’he preocupat d’estar obert a totes les possibilitats artístiques. De Shakespeare he fet Treball d'amor perdut, dirigida per Ferran Madico (Festival de Teatre de Barcelona Grec 1995). Premi Especial de la Crítica de Barcelona. Coriolà, Teatre Nacional de Catalunya, dirigit per Georges Lavaudant, Hamlet i El mercader de Venècia, dirigides per Joan Ollé. Sueño de una noche de verano, dirigida per Francesc Nel.lo.
 El 1998 vaig fer Chicago, un vodevil musical de Bob Fosse i Fred Ebb, dirigida per Coco Comin (Premi Crítica de Barcelona al Millor Espectacle Musical).
  Entre 1999 i el 2000 vaig fer de clown  en Fools-folls Monti & Cia. Grec 2000 Festival de Teatre de Barcelona, dirigida per Marc Montserrat, posada en escena de Joan Font (Gira Nacional). En el 2003 Las Comedias Bárbaras  de Valle-Inclán. Direcció de Bigas Luna. Espectacle de clausura de la 2ª Bienal de València. Fundació Comunitat Valenciana. Ciutat de les Arts Escèniques. Començaments sense fi sobre textos de F.Kafka  dirigit per Georges Lavaudant .   Teatre Nacional de Catalunya. En el 2005 un altre clàssic: Fuenteovejuna de Lope de Vega. Direcció: Ramón Simó. Teatre Nacional de Catalunya (TNC). Tot i que val a dir que ja estava familiaritzat amb el teatre clàssic espanyol, ja que havia fet en el 2002 El Perro del Hortelano de Lope de Vega, dirigit per Magüi Mira.
 I en el 2006 un clàssic modern: Panorama des del Pont d'Arthur Miller. Direcció de Rafel Duran.Teatre Nacional de Catalunya (TNC).
  He fet una mica de tot. També recorde, com a anècdota, que vaig ser cantant de l’Orquesta Continental, un grup de músics, tots de Tavernes, amb els que vaig anar de gira pertot arreu i ens ho vam passar d’allò més bé.

Redéu, Gus, realment impressionant! I de cinema com anem?

 Resumint, us diré que he treballat en films, entre altres, com: Puta Misèria. de Ventura Pons, o La ciudad de los prodigios, de Mario Camús i he acabat de rodar, durant l’estiu, Vida abismal de Ventura Pons i Coronel Macià de Josep Maria Forn .

I finalment has decidit provar també amb la televisió.

Sí, però t’aclariré que, en realitat, aquest és un mitjà que ja conec des de fa temps. Entre 1996-98  vaig fer per a la TV3 Estació d'enllaç, sèrie realitzada per Sílvia Quer, Carles Farras, Jordi Frades i Albert Guitart en  diferents episodis. Entre  1998-99, vaig tornar a València per a fer A la Babalà, concretament de presentador de la secció Els savis de Babalà per Canal 9 de la TVV ( Televisió Valenciana). I un altre cop a Catalunya i, vaig fer entre altres coses, Temps de Silenci, producció de Diagonal TV per TV3 o Estocolm. Direcció: Orestes Lara. Zeppelins per  TV  Catalunya... i és clar, ara mateix estic fent el Club Super3.

Ens imaginem que et quedarà poc temps lliure. Digues, com és la vida a Barcelona?

  No sé, fa tants anys que visc allí que és ja com ma casa, no em resulta gens estranya. Pensa que hi visc des del 88. la veritat és que m’agrada molt. Quan vaig decidir dedicar-me a aquest ofici, se’m van presentar dues opcions, o bé anar a Madrid o bé a Barcelona; i per una sèrie de factors diguem-ne sentimentals, em vaig decidir per Barcelona. Pel tema de la llengua, i perquè com València, Barcelona és una ciutat mediterrània amb port.

I per cert, qui és el Sr. Pla?

(rialles) Treballe en el Club Super 3 que és un programa infantil de la Televisió Catalana, i s’emet al llarg de tota la setmana al Canal 33 i els caps de setmana a la TV3. Jo, en aquest programa, sóc el propietari d’una casa dedicat en cos i ànima a fer la vida impossible als meus inquilins. En definitiva, sóc una persona molt roïna. El dolent de la pel·lícula que diuen allí (més rialles).

T’agrada treballar en la televisió?

Sí, però t’he de dir que m’agraden tots els mitjans. Tots són diferents i interessants alhora. La televisió és la més immediata, la que arriba dia a dia a tots els públics, a totes les cases.

T’agradaria tornar a València o, simplement, ací no hi ha possibilitats de treballar?

No sé, jo ja fa 15 anys que sóc a Barcelona i he desenvolupat allí tota la meua carrera; simplement vaig on hi ha o trobe projectes interessants. La veritat és que desconec prou el món escènic i cinematogràfic valencià, però crec que el moviment no és excessiu.

I per acabar: quins projectes tens per al futur?

Ara he acabat de gravar el programa de Nadal del Club Super 3. en aquest tenim molta feina, però a banda d’això, t’he de dir que en aquesta professió, el futur sempre és una mica incert, perquè no saps mai quan ni qui et cridarà.