"Les urbanitzacions causen el col•lapse de les zones urbanes amb la seua dependència funcional d’altres espais, sense el cotxe no s’hi pot satisfer cap necessitat".

Fa un temps que el ritme de Cremades s’ha accelerat. Acaba de publicar el llibre Macrourbanisme i agressions al paisatge mediterrani. El medi ambient i la societat valenciana. Però això és la última pàgina de la història: Cremades s’ha especialitzat en l’estudi del paisatge i el territori. Durant anys, ha donat suport a associacions de veïns, és un reconegut ecologista a la Safor i col•labora puntualment en diversos mitjans i revistes comarcals. Per a la tardor ha anunciat una gira de presentacions del seu llibre per diverses ciutats i pobles valencians; ja hi ha cua d’espera.

Què és el macrourbanisme?
L’urbanisme pensat per obtenir beneficis i fet a gran escala, sense preocupar-se per cap altre condicionant. Normalment se li afigen atractius per augmentar el preu de venda, com els camps de golf. Els immobles normalment van destinats al mercat immobiliari especulatiu.

Foto: Roger Cremades, el dia de la presentació del llibre, a la llibreria Ambra. Font: Infosafor.

Quines en són les conseqüències?
Com que no es planifica res més, les conseqüències venen per tot allò que no s’ha mirat: serveis educatius i sanitaris, impacte ambiental i als recursos històrics i culturals annexos, malbaratament d’aigua, desconnexió amb el paisatge exterior...

M’agradaria que els lectors i les lectores llegiren un conte de Quim Monzó sobre un home que torna a casa a una d’aquestes urbanitzacions i s’equivoca de casa, (riure) i no se n’adona fins que està ja amb el plat a taula sopant! Es que totes les cases són quasi idèntiques! Quin horror viure a un lloc així, escolta!

La conseqüència més perillosa és el creixement de la ciutat difusa, un terme que explique al llibre i que hom pot observar veient com creixen i van unint-se les diferents superfícies urbanes de la comarca.

Què ha passat perquè a la Safor hi haja dos alcaldes inhabilitats per "tocar" les marjals?
Uff, són històries molt complicades, millor les lliges senceres al llibre. El fet és que l’exalcalde de Pego ha sigut el primer càrrec públic d’espanya en entrar a la presó per delicte ecològic. Val a dir que les marjals estan protegides pel fet de contenir aigua, i si es demostra que algú permet tocar-les administrativament... Ha llepat. Altres ho han permés tàcitament i no han llepat, almenys encara, com passa a Tavernes, però tot es vorà.

Perquè critiques les urbanitzacions disperses i els centres comercials?
Com a ésser humà ho critique perquè suposen la fi de la ciutat com a centre de convivència i de relacions socials. Els centres comercials traspassen les funcions dels espais públics a espais privats, cada dia és més difícil fer vida social i no anar de tendes a la vegada. Les urbanitzacions causen el col•lapse de les zones urbanes amb la seua dependència funcional d’altres espais, sense el cotxe no s’hi pot satisfer cap necessitat.

Com a ecologista difonc que malbaraten els recursos, que eliminen la qualitat de vida dels que hi viuen, que els que les tenen al terme municipal paguen més impostos, que suposen un augment innecessari del transport privat, que augmenten els problemes de contaminació atmosfèrica... I sobretot que soterren una de les terres més productives i fèrtils del planeta: la de la nostra horta. Això succeeix en un context de crisi alimentària mundial.

Creus que el boom urbanístic ja ha acabat?
Ha acabat un boom urbanístic de tants, en vorem altres, tan aviat com passe aquesta etapa de recessió i segurament de canvi de model energètic. També sembla que serà notori el que succeirà a València quan hi arribe l’AVE i es puga estar a Madrid en 1 hora. Pareix que el fenomen tindrà conseqüències ací també. Hi haurà altres booms, malauradament hi ha gent que en viu, d’aquestos booms. Si fins i tot en èpoques de bonança econòmica es construïra en quantitats raonables, després les caigudes de l’economia no serien tan fortes.

Quin paper juguen els grups ecologistes en tot açò?
La sensibilitat mediambiental els confereix una responsabilitat molt gran al si d’aquesta societat. En primer lloc perquè informen la població d’allò que succeeix i de les conseqüències que tenen les decisions dels polítics. Moltes vegades s’amaga molta informació o intenten fer callar els punts de vista que no interessen, es fa el possible per a què no isquen a la llum. Des dels llocs que menys sospitem ens arriba aquesta mena de boicots. Informem de temes tan diversos com les centrals nuclears, la desaparició de l’horta, la delinqüència urbanística... Una de les metes és conscienciejar a la població dels problemes que patix. Jo pense que en conjunt de la Safor, de cara a l’urbanisme de camps de golf això s’ha aconseguit, no? (somriures) . També podem destacar el seu paper en defensa dels espais naturals.

Joan Pellicer parlava d'un simulacre de medi ambient a la Safor. Què passa al medi ambient de la Safor actualment?
El nostre mestre Joan Pellicer parlava de simulacre mediambiental en reflex de la realitat que vivim cada dia. Avui veiem més publicitat que mai sobre temes mediambientals i alhora s’estan extingint més espècies que mai i la natura està sent alterada d’una manera brutal, aquest és el gran simulacre d’avui en dia. Una prova la tindrem en tot el que es parla al voltant de la Gandia del 2025. Allí veurem si de veritat es té en compte el medi ambient, o si a l’ajuntament de Gandia tan sols se’n parla com a cortesia per a no ésser censurats pels ecologistes.

A la Safor no ens podem queixar, irònicament dic, ara mateixa els temes que més em preocupen són el futur de platja de l’Ahuir, les noves carreteres per anar a l’Orxa, l’aterrament de marjals a Tavernes, el transvasament del Xúquer -que passa per Simat-, l’alta tensió, el desdoblaments d’infraestructures paral•leles a l’AP7, la legalització d’urbanitzacions il•legals a nombrosos pobles -com la Font d’en Carròs-, el creixement desorbitat d’Almiserà i Barx, la manca d’un transport públic eficaç en les rutes que van des de la capital de la comarca a Vilallonga i a la Vall del Vernissa... El problema és que podem fer la llista tan llarga com vullguem. Tot i aquesta munió d’agressions al paisatge i problemes mediambientals, no em cansaré de dir que encara estem a temps, que podem ser un referent en quant a paisatge i qualitat ambiental.

I tu, quan vas començar a adquirir la consciència ecologista?
Mira, quan va succeir el conflicte de Pego-Oliva, que detalle al llibre, i en la mateixa època tot allò de Boliden a Doñana, moltes persones que estimàvem la natura sense militar ens vam sentir ferits en el fons de la nostra ànima. Era una agressió que necessitava resposta. A mi em va doldre molt, vaig encarregar-me de fer una sèrie de fotografies per a una exposició que Ecologistes en Acció feia al Palau de les Arts i les Ciències, en motiu d’una reunió mundial d’experts en zones humides. Vaig vore coses molt dures allí a Pego, va ser com la carta de l’indi Seattle però en directe. Això em va marcar profundament. Quan ho recorde encara se’m remou l’ànima i això em fa fort per seguir endavant.

Acabes de traure el llibre Macrourbanisme i agresions al paisatge mediterrani. A quin públic va dirigit?
El llibre va dirigit a qualsevol persona no especialitzada, és un llibre de divulgació, una obra que condensa els principals problemes mediambientals de la nostra realitat, i les seues conseqüències, de les quals la majoria de la gent no en té notícia.

El to del llibre empra dades rigoroses però ho fa de manera molt planera. Alguns capítols es fan curts i et quedes amb ganes de més...

Puc dir que s’aporta la informació necessària per a documentar el tema sense que puguen quedar esquerdes en el discurs. Fins i tot hi ha un annex estadístic per si hi ha algú amb set d’informació. Respecte al mode de tractar la informació, es el més planer possible. Torne a dir que el meu objectiu és divulgar. Un expert de la Politècnica em va felicitar per explicar en paraules planeres termes tan complicats de concebre en la seua globalitat com la idea de la ciutat difusa. Pense que si algú té ganes de més després de llegir un llibre tan crític i alhora veraç amb la realitat que ens envolta és que m’ha sortit bé la criatura.