Per: Marta Insa.

  Molts dels autors de la Safor continuen exercint de saforencs encara que la vida els porte lluny. Pel que es veu, això (quasi) sempre ho acaben reflectint en la seua obra. I em resulta extremadament curiós.

En les presentacions dels seus llibres arriba un moment on l'autor/a recorda en veu alta els dies de llum i joventut al poble, a Gandia o entre tarongers. Tothom, entre les cadires, assenteix empàticament. Amb la meua excepció, naturalment. 

I no és que no vulga empatitzar amb els autors; és que els meus records tenen més a vore amb l'olor de rata de metro morta, o amb la llòbrega claror dels florescents del Liceu. I mentre els de la sala recorden col·lectivament els dies de platges sense adulterar, em mire el melic i els seus voltants en expansió pensant que canviaré els meus records urbans per un esdevenidor perenne i més fructífer. I els records ja els empraré quan llija els llibres de la gent d'ací.