Per: Tomàs Ferrandis (Xeresa)

 “Facebook es el reino de la estupidez” i definir com “gesto antiespañolista” la prohibició dels bous a Catalunya són perles d’una entrevista d'Editorial Prensa Ibérica ( El Levante a casa nostra) a Miguel Bosé. Putes mortes fortuïtament ocupen la primera plana mentre Papito tanca l’edició; l’agost és duríssim per al periodisme.

Papito igual que altres progres també fa anàlisi i previsions: ens aventura que "los torso molestan a los políticos no a la ciudadanía". Segur, Papito; els polítics catalans són estúpids –com els usuaris de Facebook- i van a suïcidar-se electoralment.
Almenys en la polèmica entre tortura d’animals o fiesta nacional podrien tolerar que s’anara decidint democràticament segons les majories representatives. Este país evoluciona: la il•luminació ja no és cosa de militars colpistes sinó d’estrelles que encara brillen en agost.

El progres espanyols defensen una idea dogmàtica, nacional i reduïda del concepte de “cultura” ( nacional ). Novetats no en calen –són estúpides-; cultura és oci, no pensament ( pan i toros ? ) i, ¿ qui representen els Parlaments per legislar ?

Estos defensors de la llibertat que s’aferren a les pancartes per lidiar contra dogmes i a favor de nous valors exigint noves lleis ( que també obliguen i prohibeixen ) ara fan pinya darrere la barrera de la sacrosanta defensa del ritus tribal ¿ tortura ?
La tauromàquia –com a oci- és més que un símbol de “lo latino”, “lo hispano”... etiquetes sota les quals s'aixopluguen discos, concerts, publicacions, congressos, instituts internacionals, fundacions... El paradigma cultural de “lo nuestro” al qual has d’assimilar-te si vols subvencions del Ministeri de Cultura, quotes de ràdio, roncandrios, cànon digital, SGAE i tot el mecenatge de l’Estat...
A La Gossa Sorda, Els Pets o Pep Gimeno no els afecta que la petjada de “lo latino” vaja erosionant-se a Palafrugell, Pedreguer o Maó; a Sabina. Serrat o Papito, sí. Per això veuen més banderes que banderilles darrere de la decisió del Parlament català. No els interessa la Mala reputació de George Brassen i s’alcen del llit quan sona el clarí de la fiesta nacional.

Efectivament l’oci pertany a la cultura però ni tot l’oci és cultura ni només l’oci és cultura. La cultura va evolucionar gràcies al transgressor Bosé d’aquella TVE de bous i Iñigo però més amb la minifalda, el divorci, el feminisme, l’alliberament gai, el respecte al medi-ambient... Els valors i l'ètica formen part de la cultura d’un país, senyors progres a més de l'oci ( i negoci ). Cada vegada que una societat pren consciència d’un problema hi ha una evolució cultural i és desitjable –necessari diria jo- que hi haja canvis legals que acompanyen. Els gustos modifiquen modes que enlluernen igual que s’apaguen però sobretot, són els criteris ètics els que aporten grans progressos de la cultura. En estes evolucions sempre hi ha la reacció de qui veu perillar els seus interessos i trau la bandera de capa per desorientar l'animal i no agafar el tema per les banyes. A Canàries en 1991 i a Catalunya en 2010 ha pesat més la cultura del respecte als animals –en augment- que l’ociosa afecció a gaudir torturant-los.

Els progres espanyols dicten que a Catalunya hi hagut “antiespañolismo” i salten la barrera per defensar una aberrant idea de “llibertat”; escandalitzats en veure en el rerefons una qüestió de banderes i no de banderilles i han acabat per aconseguir que així siga. La motivació i argumentació del Parlament ha estat suprimir una excepció a la legislació autonòmica sobre el maltractament dels animals, però la reacció del nacionalisme espanyol en defensa de la part més cutre i denigrant de la seua “cultura” ha estat simplement això: de bandera sense més. Una reacció retrògrada, inculta i unànimement nacionalista.
Ells tenen més clar que nosaltres cada detall. La banderilla simbolitza un mercat cultural, un idioma, unes possibilitats per a uns i un camí vetat per a altres o l’ assimilació cultural. Molt més que un rocanrios trasnochao: un Estado-nación on només es permet una evolució cultural: la que ens afecta a nosaltres en benefici d‘ells.
I efectivament, a mi m’han convençut: és una qüestió de banderes.