Per: Pau Rausell (Gandia).

Ni més turistes ni menys aturats. Més aviat al contrari. Des que es va obrir la veda de les "torronades" al mes de juliol, Gandia ha tingut el pitjor comportament en el creixement del nombre d'aturats. Un 5,5% més. Cap de les ciutats amb característiques similars ha tingut un comportament pitjor. Ni les turístiques com Benidorm o Torrevella (4,3% i 3,4%, respectivament), ni Elx, ni Vila-real, ni Alzira (4,0%, 4,1%); ni Paterna ni Xàtiva, que fins i tot han reduït lleugerament el nombre d'aturats. En nombre de turistes, mentre Benidorm i Penyíscola creixien en un 2% respecte a agost de 2010, i Alacant en un 5%, a Gandia minvava el nombre de viatgers en un 7%. Ni Julio Iglesias, ni els bous, ni els genials canvis de sentit de la circulació, ni l'anunci del camp de golf, ni platges de cartró pedra, ni les dependències de la policia en un rutilant edifici de vidre. Gandia no serà la primera ciutat a sortir de la crisi.

El problema de l'articulació de la política local és que pretén proposar solucions ocurrents (no per enginyoses, sinó pel que se li ocorre en eixe moment) davant fenòmens socioeconòmics complexos. Al marge de la incompetència, l'inconvenient bàsic del govern local és que no sap quins són els reptes essencials davant els quals s'enfronta una ciutat com Gandia, en aquest moment crucial de canvi de cicle. Una ciutat no és una empresa, i l'única lògica de l'acció pública és la millora en la satisfacció de les necessitats d'una comunitat. I estes necessitats ens obliguen a buscar un model de desenvolupament que siga capaç de generar suficient riquesa, que estiga sustentat en avantatges competitius que es deriven de les característiques del territori i del seu capital humà i social, que siga capaç de crear llocs de treball de qualitat que satisfaguen les necessitats de realització personal dels seus residents i que la seua estructura siga prou diversa i versàtil per adaptar-se a les accelerades dinàmiques de canvi.

I això no és possible amb apel·lacions simplistes al comerç i el turisme o el recurs ja fracassat de l'esdeveniment. Eixamplar els graus de llibertat dels individus i ampliar les seves capacitats és, a la manera d'Amartya Sen, la veritable definició de desenvolupament. Un model de baixa productivitat com el proposat no genera excedent suficient per millorar la nostra qualitat de vida i tenir temps i recursos per satisfer les nostres necessitats expressives, de comunicació i participació. Una comunitat de cambrers, cambreres i dependents difícilment amplia els seus graus de llibertat i les seues capacitats individuals i col·lectives.

Però acceptant la lògica de les "torroneries", aquí van algunes; convencen, amb el mateix afany que van utilitzar per a Julio, empreses del sector de la salut, incloses les òptiques, perquè s'instal·len al voltant del nou hospital creant un 'clúster' de salut. S'imaginen un centre de reproducció assistida d'avantguarda com l'IVI amb el gandià Antonio Pellicer? Fomente l''Urban Farming' i utilitze El Prado un parell de dies a la setmana com a mercat de fruites i verdures de l'horta de Gandia. Potser seria possible crear una denominació d'origen, a l'estil de l''albergínia de la Safor'? Podrien ser els col·legis, hospitals... demandants d'estos productes en circuits de proximitat que visibilitzen el patrimoni de la dieta mediterrània i que puguen connectar-se amb la salut, la qualitat de vida, la protecció del paisatge, etc? Llogue i remodele amb intervencions arquitectòniques barates l'edifici del Segle i concerte amb Universitats i governs diversos un centre de creació, investigació, formació i observació de la cultura i promoció de l'emprenedoria i espai d'incubació empresarial orientat als sectors culturals. Facilite la creació d'un districte de producció audiovisual a partir de la televisió pública i els diversos centres de formació. Les activitats econòmiques lligades a la cultura són més productives, requereixen menys inversions, tenen cicles de maduració més curts i taxes de creixement i supervivència majors que la mitjana de l'economia. Facilite i plantege espais de discussió per trobar sinergies entre la indústria química i l'important sector agroalimentari. Dissenyeu un pla d'incentius per a la internacionalització per a les empreses relacionades amb les TIC, com ODEC, Azimut i algunes altres. Soterre la carretera a Xeraco a l'altura de la platja de l'Ahuir i instal·le edificacions d'arquitectura d'impacte ambiental zero orientat al mercat turístic LGTB i com a espai d'I + D + i per a la rellevant indústria de materials per a la construcció de Gandia. I naturalment, concerte amb els comerciants un pla radical per a la promoció de l'e-shopping i busque un pla sostenible i original de mobilitat comarcal que permeta a qualsevol des Tavernes a Villalonga i Oliva ubicar-se al centre de Gandia en menys de 15 minuts. I, posats a ser de dretes, en comptes d'una plaça de bous permanent, per què no un col·legi exclusiu trilingüe? Els estudis diuen que tenen capacitat d'atreure classe creativa.

Ja veuen, tan originals com les "torronades"... però amb un model de ciutat darrere. Això sí, amb alguna dificultat perquè a un li donen la volta a la plaça i el piropegen.  

Ara és el moment crític de definir el futur de Gandia / la Safor per al proper cicle i cal deixar-se de tonteries, de jugar a ser un gran Rus o una petita Rita. Lligen una mica, deixen-se de cretines processons cíviques, banderes i himnes regionals i ocupeu-vos, amb coneixement i responsabilitat, de participar en el disseny de futurs millors per a aquells que els han triat.

Pau Rausell Köster és professor de Polítiques Urbanes de la UV i membre del CEIC Alfons el Vell.

Article anterior: 'La ciutat cretina'.