Per: Sico Fons (Tavernes)

El Partit Nacionalsocialista Valencià i el seu fuhrer Franz Kampf... ui, perdó! En què estaria pensant jo? Vull dir que el Partit Popular valencià i el seu líder Francisco Camps segueixen encabotats en evitar que els valencians puguem veure la TV3, l’únic canal de televisió que emet íntegrament en la nostra llengua i que podem considerar, si fa no fa, plural, imparcial i objectiu.

 Sembla insòlit i absurd que en una Europa democràtica i globalitzada com aquesta del segle XXI, un govern vulga retallar o eliminar un mitjà de comunicació que no li és afí, però açò, amics meus és València i el PP ja fa temps que obra segons li rota sense que passe absolutament res. Qui ens ha de defensar? Qui farà res per impedir aquesta barbàrie nazi a la que, dissortadament ens hem acostumat? El Partit Socialista de Madrid ho veig difícil. No m’han semblat mai massa inquiets ni preocupats per la trista sort de la cultura, la llengua o la justícia democràtica dels valencians. I sembla ser que la Generalitat de Catalunya tampoc plantarà cara obertament a aquest partit nacionalista radical anomenat PP. Potser hi lluitaran una mica, però mai amb el fervor o la contundència suficients dels qui els va la vida en l’assumpte.
 Sembla una ironia –una trista ironia– que mentre un ciutadà polonés, posem per cas, que visca a la nostra terra (o un marroquí o un romanés o un búlgar) puga accedir fàcilment a canals de televisió en la seua llengua i del seu país, gràcies a la tecnologia moderna dels medis de comunicació, nosaltres els valencians no podrem gaudir ni de tan sols un canal que ens permeta veure i escoltar notícies, pel•lícules o programes en la nostra llengua. I això ací, a la nostra casa! És una trista ironia o una broma de mal gust?
  Així doncs, ho tenim clar. O plantem cara nosaltres els valencians (els valencians amb consciència cultural i política de ser-ho, vull dir) i agafem el bou per les banyes (o potser seria millor dir el diable) o perdrem definitivament aquesta batalla. Crec que  hauríem d’utilitzar tots els mitjans, absolutament tots, per a lluitar contra les malifetes d’aquest partit antivalencià. Si ells ens lleven la TV3 perquè consideren que ens contamina amb idees democràtiques i unificadores, nosaltres deuríem lluitar contra  el seu Canal 9, un canal que sens dubte haguera segut dels gust (i el goig) del ministre de propaganda del III Reich Joseph Paul Goebbels. I si no ens unim i lluitem amb força contra el perill botifler no ens salvarà ningú, ni Jaume I, ni els almogàvers ni el mateix esperit de Sant Jordi.
  El tancament dels repetidors de TV3 al País Valencià és molt més que una simple tallada d’emissions televisives, és també un símbol que, de la mateixa manera que El Álamo per als nord-americans dels segle XIX, deuria servir per a recordar-nos qui i què som i qui és el nostre vertader enemic.
 Potser caldrà modificar la malauradament coneguda frase d’Almansa i exclamar: “Quan el mal ve de la Generalitat Valenciana a tot lo món alcansa”.