Carles Estruch, compositor de Tavernes de la Valldigna ha realitzat junt al seu germà Santi Estruch un excel·lent treball que combina música i grafisme per tal de reivindicar una "vall digna". Carles ha col·laborat a més en altres treballs audiovisuals junt Santi, com és la banda sonora de la películ·la "Bela Lugosi, PICKFAIR 5619 Hollywood" seleccionada al Festival de Sitges i rodada en valencià.

"...designar premis a polítics ja em sembla sospitós i lleig a la vegada, sabent tots els interessos que hi poden haver al darrere..."

Foto: Els germans Estruch.

"Per una vall digna" és un títol ben reivindicatiu i alhora clar. Ha perdut la Valldigna la seua dignitat per que ara calga reclamar-la?

Més que haver-la perdut, potser la perdrem si no hi actuem. En el meu cas, malgrat viure fora de la Valldigna des de fa més de vuit anys, no hi ha dubte que no visca al dia amb el que hi passa a aquesta zona d’on jo em sent identificat i per això faig tot això que hi puc fer per reclamar la seva dignitat.

Ho hem volgut fer d’una manera que ens convide a conèixer  aquelles zones de la Valldigna que potser més endavant les veurem molt canviades per aquest progrés. Es tracta de que l’audiovisual ajude a la gent a reflexionar sobre el progrés que està patint i el que pot patir durant els anys que els espera.

En l’audiovisual combineu esplèndidament la fotografia amb la música. Quines són les imatges més impactants de l’espectacle?

Hi ha molts moments on es troba aquesta combinació d’imatges més música de manera impactant, però sobretot jo vull reflexar alguns moments de l’audiovisual en el que apareix aquesta combinació impactant. És el cas quan apareixen els ullals de Simat de la Valldigna amb la calma de la música, el xicotet bosc de pins durant la pujada del Portitxol que la música canvia quan aquests pins es veuen cremats, molts moments del travelling de les imatges amb el caminar de la música....

Pel que fa a la música, has comptat amb l'inestimable col·laboració de l'Orquestra Simfònica Santa Cecília de Cullera. Les peces musicals triades tenen alguna relació amb les fotografies? Com s'entremesclen unes amb les altres per dotar l'audiovisual d'espectacularitat?

Primer que res, la música ha estat pensada i feta per a ser interpretada sota unes imatges de l’actual Valldigna, per tant és clar que hi tenen aquesta relació. El muntatge s’ha fet al contrari de com anàvem fent els darrers els darrers audiovisuals, és dir, un música que havien d’estar a la disposició de les imatges. En aquest cas ha segut tot el contrari, les imatges han estat a la disposició de  la música i s’ha tingut en compte l’evolució i ritme d’aquesta música  per després poder-la entremesclar amb les imatges.

La Valldigna és notícia de portada quasi totes les setmanes. Des de les actuacions al monestir fins la conservació del seu entorn o l'amenaça de l'especulació urbanística amb camp de golf inclós. Quin futur li espera a l'antiga vall de l'Alfàndech en un moment en què l'agricultura està abandonant-se pel taulell? Serà "Per una vall digna" un record de desenes de racons perduts en la memòria?

No m’agradaria que fos així, un documental record de la Valldigna. Ho torne a dir, intente que l’audiovisual siga reflexiu i que en alguna cosa hi puga ajudar. Malauradament, el canvi que li espera a la Valldigna és denominador comú a molts altres indrets del nostre país, on l’agricultura està sent substituïda pel progrés urbanístic.

Com a amant de la teua comarca. Què penses de la designació del President de la Generalitat com a "Amic de la Valldigna 2007" per part de la presidència de la Mancomunitat de Municipis?

Primer que res, designar premis a polítics ja em sembla sospitós i lleig a la vegada, sabent tots els interessos que hi poden haver al darrere. En segon lloc, encara veig més lleig que li l’hagin dedicat al president Francisco Camps, ja que les primeres accions de recuperar i restaurar el monestir van ser cíviques i també pel simple motiu d’haver-se mantés ferm i contràriament al que pensava gran part de la població de la Valldigna en referència al pas de la línia d’alta tensió i els PAIS, afavorint així a una sola empresa: IBERDROLA.

Després de la presentació a Tavernes el passat 25 de març. Quines són les accions que tens previstes per tal de difondre este treball?

En principi el que volem fer és distribuir aquest audiovisual amb l’objectiu que es puga exhibir a la resta de poblacions de la Valldigna i de la resta de la Safor, i si és possible a altres poblacions del País Valencià, ja que és un problema denominador comú que es pot veure a molts indrets del País Valencià. Al mateix temps el que volem fer és acabar d’editar l’audiovisual per distribuir-lo arreu dels festivals de cinema de caire internacional.