“Ara més que mai, les arts escèniques exigeixen que l’artista es comunique amb el públic en directe, que la música estiga viva”.

Des de Benifairó de la Valldigna ens arriba la veu de XAVIER MO, cantautor potent i compromés que fa poc va presentar el seu primer disc, Pròxim. No ens podem estar de xarrar una estona amb ell:

Ens podries explicar com et vas interessar pel món de la cançó i com ha estat fins ara la teua carrera musical?
Vaig arribar al món de la cançó per afinitat amb la música i amb l’escriptura. És un gènere que permet combinar les dues facetes i m’hi trobe prou còmode. La “meua carrera musical” ha anat molt vinculada a la meua carrera professional com a actor, cantant i pallasso a la companyia Pluja Teatre i a l’ONG Payasospital. Diguem que ha anat fent-se a poc a poc, sense interès perquè fóra cap carrera musical sinó més bé un divertiment.

Entrevista: Sico Fons. Foto: portada de Pròxim, de Xavier Mo.

Com s’han portat les autoritats locals i autonòmiques amb tu (si és que s’han portat d’alguna manera)?
De les autoritats autonòmiques no diré res. De les locals podríem deixar-ho en què han mostrat un cert interés pel projecte i estem a l’espera que eixe interés prenga alguna forma.

Una pregunta gens ingènua: el fet de cantar en valencià ha representat algun obstacle en la teua carrera?
A nivell personal i artístic no representa cap problema per mi haver triat la meua llengua com a mitjà d’expressió, entre altres coses perquè crec molt en la capacitat expressiva i la sonoritat que té, i perquè seguiré usant-la fins que em vinga en gana. Algú sí que m’ha advertit de vegades que pot perjudicar-me a nivell professional i de difusió, i que potser seria més just que tinguera una projecció més àmplia.

Fa uns dos anys et vam veure en un concert a Benifairó junt a altres músics. Intentàveu manifestar la vostra oposició a la Línia d’Alta Tensió d’Iberdrola. El compromís polític és important per a tu?
Personalment no m’interessa el compromís polític més que el compromís personal o el compromís social. La meua música no té un compromís polític, potser té un compromís personal amb la gent amb qui compartisc llengua, territori i cultura, i sobretot amb la gent que vol que aquesta llengua, aquest territori i aquesta cultura siguen respectats i puguem tindre  la dignitat que ens mereixem.

Per cert, en aquella ocasió vas actuar junt a Ximo Caffarena i altres músics. Podries comentar-nos alguna cosa d’aquella col•laboració?
Al concert de Benifairó vaig tocar amb Ximo i els quatre saxos (Gerard Verger, Hugo Canet i Àngel Molina) i  va ser l’inici del projecte de la gravació de Pròxim. Fins i tot algun dels arranjaments de Ximo que vam utilitzar aquell dia també apareixen al disc. Va ser un dia molt important. 

A quin músic o cantant t’agradaria que et compararen?
Amb qualsevol que entenga la música com a mitjà d’expressió i tinga un compromís a l’escenari com a espai de comunicació. Ara més que mai, les arts escèniques exigeixen que l’artista es comunique amb el públic en directe, que la música estiga viva.

Com veus el futur de la música en valencià?
Sincerament no veig cap futur de “la música en valencià”. Veig el futur de aquells que continuen treballant en la música i en la llengua, i el futur d’aquelles persones que continuen apreciant i necessitant eixe treball. El futur ja vindrà com haja de vindre.

I el teu propi futur?
Supose que el futur passa per seguir treballant amb el material per a un nou disc i fer concerts, que és el que ens agrada.

Tot esperant –i desitjant– que no li falte gens de feina, ens acomiadem d’aquest jove cantautor de Benifairó. Que la sort i les Muses t’acompanyen.